Més enllà de l’accés: desafiaments per a la permanència de les dones en la política local

L’horabaixa s’engegava després de tot un dia fora del programa oficial on les electes d’arreu del món van començar a teixir xarxa i a conèixer un poc més Ciutat i els llocs que les acollien per aquesta trobada. Visita al Palau Reial i dinàmica de benvinguda feta amb moltes de les ponents que participarien a les jornades, començava la trobada en sí.

La tarda va arrencar amb salutacions institucionals i una sensació compartida: aquesta trobada era més necessària que mai. La sala plena anunciava que el debat avançaria amb intensitat i franquesa. Encetà la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca Bellifante; la seguí Miriam Ciscar Blat, subdirectora de Cooperación Feminista, Desarrollo Humano, Económico y Gobernanza de l’AECID, i tancà aquesta primera benvinguda el president del Fons Mallorquí de Cooperació, Llorenç Perelló Rosselló, donant pas a la conferència inaugural.

El poder de les dones amb poder

Amb la seva capacitat incisiva, Núria Varela, experta en polítiques públiques d’igualtat, va posar paraules al que moltes de les presents havien viscut en primera persona. Prenent com a punt de partida autores com Mary Beard, Gerda Lerner o Hannah Arendt, la conferència va mostrar que la discriminació contra les dones no és un residu del passat, sinó un mecanisme que es reconfigura constantment.

A través del material projectat —a partir del qual es poden llegir conceptes com patriarcats de consentiment, penya-segats de cristall o nova misogínia— Varela va evidenciar que la igualtat formal no equival ni a autoritat ni a legitimitat. De fet, segons l’anàlisi exposada a les diapositives, la injustícia simbòlica continua operant de manera persistent: el lideratge de les dones és qüestionat, desautoritzat o esbiaixat a través de dobles estàndards, silencis o escrutinis desmesurats.

La conferència també va introduir els costos invisibles del lideratge de les dones, que Varela sistematitza en tres categories: directes, indirectes i intangibles —des del sobreesforç formatiu fins al “treball emocional” derivat de la necessitat constant de demostrar vàlua i gestionar el gender backlash.

Però després dels reptes plantejats i del camí a recórrer, Varela ens va brindar una idea final, lluminosa i insistent, que va ser un recordatori per a totes: el patriarcat no és invencible, tal com apareixia literalment a la pantalla que citava a Cynthia Enloe.

En acabar aquesta conferència, es va arrencar la primera taula de les jornades. Que reuní a Antonia Roca Bellifante, a Mary Hanna Hourigan d’Irlanda, a Modesta Yauri de Perú i a Déde Akpedje Messan de Togo.

La conversa va ser viva, honesta i plena de punts de trobada. Les quatre ponents van posar sobre la taula la solitud política que encara acompanya moltes dones electes, la necessitat de pensar en eines i estratègies per la permanència o la importància de reforçar organitzacions de dones electes que puguin fer incidència real.

Va ser una taula que va marcar el ritme de la trobada: parlar del que hem viscut fins ara i dels reptes comuns, però sempre amb voluntat de transformació. La fita, claríssima: més enllà d’entrar a política, volem la permanència.

DIA 2 — 7 de novembre

La segona jornada va començar amb una atmosfera més tècnica i orientada a l’acció. Tot i l’ambiciosa agenda del dia, les participants reprengueren la feina amb la consciència que les eines compartides havien de convertir-se en estratègies concretes per als seus municipis. Però abans de tot, l’actriu Nuria Sbert ens va oferir una performance lligada al tema central de la trobada, amb el text i dramatúrgia escrita per Aina de Cos.

Dones en política local: entre lideratge i resistència

A la primera conferència a quatre mans, l’alcaldessa Leonor Bosch Pérez va conduir i presentar a les ponents que impartirien la sessió: la investigadora en dret constitucional de la Universitat d’Extremadura Sílvia Soriano i la Dra. Laura Albaine investigadora i experta en política de gènere al CONICET Universidad de Buenos Aires. Així, introduíem el debat però de manera més centrada en clau teòrica i comparada entre els territoris del Nord i del Sud.

Les ponents van mostrar que, tot i els avenços legislatius, la democràcia continua arrossegant estructures profundament masculinitzades. Van alertar sobre la regressió global en drets i representació de les dones i van insistir en la necessitat de garantir no només quotes, sinó condicions efectives per exercir el poder. Una frase podria resumir la conferència: “La paritat és important; la permanència, imprescindible”.

La paritat el 2030: utopia o realitat?

Per continuar encalentint els motors, passàrem a la següent taula rodona on aprofundiríem sobre el concepte de paritat amb una fita clara: el 2030. Les intervencions de Modesta Yauri, Mary Hanna Hourigan, Nadia Chadi i Ndiaya Mbow van aportar visions complementàries. Des del Perú, Yauri va remarcar l’impacte del treball comunitari i la necessitat de protegir les batlesses de la violència política. Hourigan va explicar com Irlanda ha avançat, però encara lluita contra la desigualtat simbòlica i mediàtica.

D’altra banda, Chadi i Mbow van fer visibles les tensions que viuen les dones en territoris on la governança local encara està travessada per jerarquies patriarcals explícites. Beatriu Gamundí va moderar un debat que va enfrontar optimisme, prudència i realisme. La pregunta del títol va quedar oberta, però amb un consens: si la paritat no s’acompanya de canvis estructurals, no serà real, serà una utopia.

Transformar la gestió local amb mirada de gènere: lideratge i innovació de dones electes

Després de berenar, es va agrair que aquesta fos una de les sessions més pràctiques de tota la trobada, un espai on les experiències compartides es van presentar no només com a bones pràctiques sinó com a eines directament replicables. La intervenció de Niamh Kennedy, d’Irlanda, sobre els caucus de dones, va posar el focus en com institucionalitzar  les aliances entre regidores com eina per alterar les correlacions de força dins les institucions i reforçar la legitimitat de les decisions públiques. En la mateixa línia transformadora, Sara Armella Rueda, de Bolívia, va mostrar com els pressupostos amb enfocament de gènere tenen un impacte real en els serveis, les infraestructures i l’accés de les dones als drets més bàsics.

Des de l’Equador, Litzeth Hinojosa va defensar la necessitat d’institucionalitzar i planificar les agendes d’igualtat per garantir continuïtat i evitar retrocessos, mentre que Rhimou Bakkali i Lluïsa Melgares, parlant sobre els consells de dones en el marc de la cooperació descentralitzada entre el Marroc i Catalunya, van evidenciar com la cooperació internacional pot contribuir a construir estructures sòlides que donen estabilitat i seguretat a les polítiques locals. Finalment, Zulma Inés Mamani, també de Bolívia, va relatar una experiència de gestió comunitària del plàstic protagonitzada per dones, una pràctica d’economia circular que connecta ecologia, autonomia i governança local. I aquesta és la gràcia de teixir aquestes taules amb posicions geopolíticament tan diverses: el debat, moderat per Carme Gomila, 3ª tinenta de batle de l'ajuntament de Manacor, va funcionar com un veritable espai de solucions, més enllà de fer un simple diagnòstic de la situació

Dones electes: transformació i pau en els territoris

La darrera taula temàtica, dedicada a les dones electes i el seu paper en la transformació i la pau als territoris, va ser especialment emotiva. Va reunir veus procedents de contextos marcats pel conflicte i la tensió, i es va convertir ràpidament en una lliçó de resistència civil. Hannan Kaoud, de Palestina, va insistir en la importància de crear espais segurs i de protegir les persones més vulnerables en situacions de violència quotidiana, partint de la seva realitat va fer una  reflexió sobre què és un espai. Per la seva banda, Carole Chebli Bou Chakra, del Líban, va descriure el desenvolupament local com una via per defensar la dignitat col·lectiva en temps d’inestabilitat per generar confiança entre la ciutadania.

Des d’Irlanda del Nord, Alison Bennington va compartir les claus de la cooperació municipal transfronterera com a estratègia efectiva de construcció de pau, mentre que Léonie Kaswera, de la República Democràtica del Congo, va aportar una mirada sobre la gestió dels territoris en guerra des d’una perspectiva de gènere, recordant que les dones sovint sostenen la governabilitat en condicions extremadament adverses. Finalment, Randa Halawa, també de Palestina, va situar l’educació com una autèntica trinxera de resistència i com a espai des d’on es pot construir futur. Moderada per Maria Antònia Serralta, batlessa de l'ajuntament de Bunyola, la taula va apuntar una clara idea final que sovint és obviat: el poder local és sovint el primer mur de contenció davant l’autoritarisme i la violència, i les dones que el sostenen en són, massa sovint, les protagonistes invisibles però imprescindibles.

Les Elegides: construint xarxa

Abans de les conclusions, les participants van compartir reptes, aliances i futures col·laboracions. La sensació col·lectiva era clara: la xarxa no és un complement, és un espai necessari per construir la  de permanència. La sessió plenària es va estructurar en dos grans moments de reflexió:

Primer, es va abordar la tasca crucial d'identificar els obstacles clars i les necessitats urgents que dificulten l'exercici del mandat polític.

Després, es va pivotar cap a una segona part dedicada íntegrament a les propostes. En aquest bloc, va emergir amb força i claredat la premissa que el treball conjunt i l'enfortiment dels espais en xarxa eren la línia d'actuació més potent.

Conclusió

Les conclusions de la trobada van situar el focus en cinc idees clau que van emergir de manera transversal al llarg de totes les sessions. En primer lloc, es va assenyalar que la permanència en els espais de decisió és avui el gran repte democràtic: l’accés, tot i ser una fita imprescindible, ja no és suficient si les dones no poden sostenir el seu lideratge en el temps. En aquesta mateixa línia, es va posar de manifest la necessitat de reconèixer els costos invisibles que assumeixen les dones en càrrecs públics —des del desgast emocional fins a la violència política o la sobrecàrrega de cures— i la importància d’incorporar aquesta realitat en el disseny de les polítiques públiques.

La trobada també va evidenciar que gran part de la innovació en els serveis públics porta rostre de dona, especialment en àmbits vinculats a les cures, la sostenibilitat i la governança comunitària, on les experiències compartides demostren capacitat de transformar estructures i generar respostes més properes i efectives. Alhora, es va reafirmar que la violència política contra les dones continua sent una amenaça global que trenca projectes democràtics i que, per tant, necessita respostes institucionals immediates i valentes.

Finalment, va emergir amb força la idea que la cooperació descentralitzada i les xarxes internacionals són claus per protegir i ampliar drets, especialment en contextos de vulnerabilitat o regressió democràtica. La trobada va concloure, així, amb un missatge de continuïtat: només a través del treball compartit, sostingut i en xarxa es poden garantir espais de poder més igualitaris i resilients.

La II Trobada Internacional de Dones Electes es va cloure amb les intervencions de Llorenç Perelló Rosselló, president del Fons Mallorquí de Cooperació; Antonia Maria Estarellas, vicepresidenta segona del Consell de Mallorca i del Fons Mallorquí; Xelo Angulo Luna, vocal de CONFOCOS, i Llorenç Galmés Verger, president del Consell de Mallorca. Les intervencions van compartir un mateix fil: el reconeixement del valor d’aquest espai com a punt de trobada entre continents i com a motor de cooperació feminista capaç de reforçar el lideratge polític de les dones.

Totes quatre veus van subratllar la importància de continuar avançant en xarxa per consolidar una igualtat real en l’àmbit local i global. Van destacar el poder transformador de les dones electes, el paper de la cooperació descentralitzada en la defensa dels drets humans i la necessitat d’acompanyar les dones que, arreu del món, sostenen la governança en contextos sovint adversos. Amb aquest impuls, Les Elegides 2025 va tancar una edició que reafirma Mallorca com un espai transformador i  igualitari.